ACTIVITAT 1 (DOSSIER)

​

https://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Sistemas_de_escritura

Busca una altra web si en aquest no trobes la resposta.

​

ACTIVITAT 2

​

Feu-vos aquestes preguntes entre els companys del vostre grup. Discutiu en grup respectant els torns de paraula.

1. Saps quantes llengües es parlen a Europa?

2. Creus que les llengües viuen eternament?

3. Quin és el principal perill de les llengües que tenen pocs parlants, dites minoritàries?

4. Creus que la televisió posa en perill algunes llengües?

5. Què et sembla que posa en perill les llengües?

6. Els companys i companyes de classe parlen tots les mateixes llengües?

​

ACTIVITAT 3

​

Llegeix la següent entrevista de Mark Abley, poeta i periodista canadenc especialista en les llengües del món.

A continuació, fes les ACTIVITATS 4, 5 i del DOSSIER. 

Cada any hi ha menys llengües a la Terra

• Quantes llengües es parlen avui a la Terra?

Unes 5.500, segons un criteri estricte i unes 6.800 segons un criteri més lax.

• Deixem-ho en unes 6.000 llengües…

Però la veritat és que cada en són menys.

• Per què?

Igual com se sap que milers d’espècies animals estan desapareixent del planeta…, milers de llengües s’estan extingint!

• I quin és l’agent exterminador?

Depèn: llengües fortes com l’espanyol, xinès o rus…La globalització de l’anglès… L’expansió de la televisió…

• La televisió assassina llengües?

“La televisió és el gas verinós cultural” em va dir un lingüista. El declivi de la llengua mohawk (al Canadà) es va accelerar als anys seixanta quan a les cases deixaven encès el televisor i els nens anaven sentint l’anglès…

• Veïnatge universal, llengua global?

L’aïllament va afavorir la diferenciació de les llengües. L’anglès va arribar a Nova Zelanda fa només 200 anys, i ja té accent propi; si quedés aïllat, evolucionaria cap a una llengua diferent.

• Per tant, si creix la comunicació interplanetària, creix també la uniformització…

Això sembla… s’especula que fa uns 2.000 o 3.000 anys al món es parlaven unes 10.000 llengües…

• I amb molta menys gent…Quina Babel!

Quina diversitat, quina riquesa! Perquè cada llengua comporta una visió del món diferent,única. Així, cada vegada que una llengua desapareix…, la humanitat s’empobreix

• Se sap quines llengües han desaparegut amb més rapidesa?

El 1534 l’explorador Jack Cartier va recollir dos indígenes de l’illa de Mont-real. Els hi va retornar dos anys després. El mal és que se n’havien contagiat de malalties europees i…cap explorador no va tornar allà fins 70 anys més tard. Champlain ,hi anà el 1608 i aquell poble, amb la seva llengua, s’havia extingit!

• Centenars de llengües devien morir així!

Sí, perquè un segle després de l’arribada dels europeus en aquell nou continent,la seva població havia crescut el 90%.

• Quina és la llengua més vella del món?

L’eusquera. Fa més de 3.000 anys es parlava ja en àmplies zones de la península Ibèrica, abans de l’arribada del Celtes.

• I quina llengua té més parlants?

Com a llengua materna: el xinès: 1.200 milions de persones.Com a llengua apresa: l’anglès 2.000 milions de persones(d’aquestes és llengua materna per a 400 milions).

• I quina és la llengua amb menys parlants?

El mati ke, que es parlava en una zona del Nord d’Austràlia. Quan vaig estar-hi , el 2001, en quedaven només tres parlants. Avui, no ho sé...

• Tres parlants!

Sí, un avi, la seva germana i una altra persona.

• És trist, oi?

Sí... I el 1980 va morir una anciana que era l’última persona que parlava tagish, una llengua nadiua del nord de Canadà.

• Un parlant sol ja és una llengua morta!

Home,podríem gravar-la, conservar la llengua,recuperar-la algun dia...

• Com en un Jurassic Park lingüístic?

La veritat és que no ha succeït mai... Sí que és molt curiosa la història d’aquella llengua parlada només per un lloro de l’Amazones...

• Un lloro? Expliqui-me-la!

L’explorador Alexander von Humboldt, fa 200 anys,  a prop de l’Orinoco, va trobar un poble extingit per malalties; només en quedaven un munt d’esquelets que, per atzar, s’havien conservat gràcies a les resines. Va continuar avançant i va topar amb un altre poble...

• I on és el lloro?

Ara ve: aquests indígenes li van mostrar un lloro xerraire que parlava en una llengua que no entenien. L’havien trobat a prop del poble extingit:era l’únic parlant de la llengua que havien parlat aquells esquelets!

• Quina llengua el fascina més a vostè?

El que em fascina a mi és la facultat de certes llengües d’acumular conceptes en una sola paraula: gobray, en una llengua bor, significa “caure en un pou per distracció”; onsra , significa “estimar per última vegada”, i tenen un altre verb per dir “pretenc estimar”...

• Un poble ben amorós...

I em fascinen els inuits, a Alaska que quan et diuen “puijilittatuq” t’estan dient “Ell no sap què fer a causa de les nombroses foques que ha vist a la superfície”

• Ostres!

I tenen desenes de vocables per a la neu, segons el color, la brillantor, la textura, l’estat...

• Hi ha llengües intraduïbles?

Hi ha conceptes intraduïbles. De fet, la poesia és veritablement traduïble...? Va costar entendre el hishkaryana, fins que el 1970 es va veure que posava al davant el complement, seguit del verb i, al final, el subjecte!

• A Europa hi ha llengües a l’UCI?

L’occità-provençal, el bretó, el gaèlic, l’escocès, el romanx, el manx...

• Manx?

És el gaèlic de l’Illa de Man.

• I el català, què?

Té bona salut, i perviurà mentre els catalans se sentin feliços de parlar-lo.

• I què alimenta aquesta satisfacció?

Sobretot, el poder econòmic:molts parlants de llengües ameríndies les abandonen quan, per raons econòmiques, han d’emigrar  a grans ciutats.

• Enforteix una llengua tenir el seu Estat?

No és una garantia: el gal·lès mai no ha tingut Estat...,però en canvi té 500.000 parlants entossudits a mantenir-lo viu. L’irlandès, en canvi, té Estat propi des del 1920 i... és una llengua burocràtica, sense vida.

 

            VÍCTOR-M.AMELA, El Diari dels Estudiants, 1-2-2006 (text adaptat)

 

​